dissabte, 29 de setembre de 2012

Mac, Mec Mic...

A la Júlia li encanta jugar a nines i passejar amb bolso com si fos una mama. També li agrada molt el Mic. Li havia de fer un regal i no sabia el què. Finalment vaig decidir-me a fer-li un bolso de feltre amb un Mic que li va encantar. Val, ho sé, al Mic li falten les orelles, potserho hauríem d'arreglar...


Samarreta florejada

Aquesta samarreta, malgrat quedi lleig dir-ho, m'agrada molt! La vaig fer sobre la marxa, sense tenir el dibuix pensat i va quedar prou bé. A més a més el punt de festó està tot fet a mà, una feinada. I a la tieta li queda molt bé!




Portaentrepans

El paper d'alumini ja està passant a la història. Per això vaig pensar que un portaentrepans podria ser un bon regal per a qualsevol edat. Va ser del primer que cosia amb la màquina i va quedar una mica cutrillo, però per partir de quasi zero no va quedar pas tant malament. La tela interior la vaig plastificar. Aquí el resultat.






Organitzador de bolsos!

Amb unes companyes foreres estem fent un sew along que hem batejat amb el nom de "Cosim plegades". Es tracta de cosir alguna cosa diferent cada mes. Una de nosaltres fa un tutorial i apa, a cosir! He de reconèixer que vaig començar amb moltes ganes, però tinc la majoria de projectes per fer encara (a mes n'hi ha molts que són de massa nivell!). El projecte d'aquest mes de setembre era un organitzador de bolsos molt senzill de la mà de la Nessy. Aquí en teniu el resultat!



 
 

Ara només falta fer-li entendre a l'Arnau que l'organitzador de bolsos de la mare no és una nova panera dels tresors!

dissabte, 22 de setembre de 2012

Unes boles de Nadal molt personals

Aquestes boles de Nadal són molt fàcils de fer i molt resultones. En un tres i no res tens unes boles de Nadal per l'arbre dallò més exclusives. Si aquest Nadal en faig més intentaré fer un petit tutorial, tot i que si algú li interessa per la xarxa n'hi ha uns quants.









Un agafapipes pel Pau

Quan vaig veure que això de cosir enganxava vaig decidir aprofitar una oferta i comprar-me una màquina de cosir. Tate, que això va en sèrio! Aquesta rateta la vaig fer pel Pau, un valencianet amb els pares del qual compartim dia de boda i lluna de mel i, des d'aleshores, una bonica amistat tot i la distància.
Abans que en Pau arribés al món els papis li deien "rateta" així que vaig pensar que aquest animaló feia per ell. Va ser un gran experiment, el primer cop que creava de zero (sense partir de cap peça de roba) i el primer cop que treballava amb la màquina de cosir i amb feltre. Visualment el resultat em va agradar força, el que no sé és si com a agafador de pipes va donar gaire resultat.



Una tovalloleta per la refetona Ivet

A la petita i dolça Ivet li dec molt. Tot just acaba de fer un any, però mesos abans d'arribar al món ja em va fer un gran regal, i és que gràcies a ella he guanyat una bona amiga, una capgrossa badalonina excepcional. Li devia doncs alguna cosa a canvi, oi? 


El punt de cadeneta va quedar una mica malament, anem millorant per sort!

La petita tortugueta Ona

La petita Ona va arribar al món com un regal de Nadal molt desitjat. Calia donar-li una bona benvinguda, però no m'acabava de decidir. Finalment em va venir al cap una tortugueta  i aquest va ser el resultat (ja es veu que fins al moment no m'havia atrevit a canviar de tècnica).






Monstres pel Pablo!

El Pablo és un terremotillo i el cosí més petit de l'Arnau. Quan va nèixer (aviat farà un any) vaig voler-li fer un petit lot de benvinguda a l'hora que experimentava, ja que fins al moment només havia fet dues aplicacions. Aquest és el resultat. 







Samarretes per l'Arnau!

El primer cop que vaig agafar fil i agulla per crear va ser per customitzar unes samarretes per l'Arnau ara fa un any. Vaig fer unes aplicacions amb entretela adhesiva de doble cara i acabat amb un punt de festó fet a mà que prou em va costar.

El resultat es veu una mica destraler, però per ser el primer que feia en vaig quedar molt i molt contenta!





Per cert, les aplicacions les vaig poder fer gràcies al fantàstic tutorial del bloc Qzetes.

Mai diguis d'aquesta aigua no en beuré

Doncs això, que sempre he dit que no faria un bloc com aquest. Que carregar la  xarxa amb un bloc més per ensenyar el que milers d'altres persones també fan (i pengen al seu bloc) no tenia sentit. Que quan una té ganes de crear el temps l'ha d'invertir creant i no ensenyant el que fa. I podria fer una llarga llista amb mil motius més per no fer aquest bloc. Però el cas és que aquí està i sí, per què negar-ho, em fa una mica d'il·lusió.

Fins fa uns mesos m'havia apropat a menys d'un metre d'una màquina de cosir només per descuit o imprudència. Veure a la mare cosint era com veure una heroïna fent una gran proesa. I pensar que mai agafaria fil i agulla més enllà d'intentar cosir un botó em semblava ciència ficció.

Però un bon dia remenant per la xarxa em va començar a picar el cuquet, qui sap, potser això de cosir entra al rol de mare, i vaig decidir aventurar-me a veure què en sortia. Espero cada dia aprendre'n una mica més i seguir gaudint com fins ara del fil i l'agulla!