Un agafapipes pel Pau

Quan vaig veure que això de cosir enganxava vaig decidir aprofitar una oferta i comprar-me una màquina de cosir. Tate, que això va en sèrio! Aquesta rateta la vaig fer pel Pau, un valencianet amb els pares del qual compartim dia de boda i lluna de mel i, des d'aleshores, una bonica amistat tot i la distància.
Abans que en Pau arribés al món els papis li deien "rateta" així que vaig pensar que aquest animaló feia per ell. Va ser un gran experiment, el primer cop que creava de zero (sense partir de cap peça de roba) i el primer cop que treballava amb la màquina de cosir i amb feltre. Visualment el resultat em va agradar força, el que no sé és si com a agafador de pipes va donar gaire resultat.