Barret reversible!

Tot bon explorador necessita un bon barret. Tot i que aquest potser no seria el millor barret per camuflar-se a la selva i descobrir el comportament de la fauna exòtica com li agradaria al Pau, al petit explorador li ha agradat molt, i és que segons com es llevi pot escollir quina cara del barret prefereix!

El tutorial que he seguit per fer-lo és el de El Diario de Naii

Et devia una ronyonera!

Buff, quan de temps sense actualitzar, i és que he estat mesos sense forces per cosir, però tot per una bona causa, espero aviat poder-ne ensenyar el motiu.

I entre la sequera cosidora un projecte que es va quedar al calaix, una ronyonera per la meva germana petita. Quan em va dir que marxava un any (un any!) a 10.000km vaig pensar que ara o mai. Així que  vaig recuperar un tutorial de Para mi peque con amor que tenia guardat i unes teles que sabia que li agradaven i aquest n'és el resultat!!!

Espero que et sigui ben útil per aquelles terres exòtiques sister!!!

Individuals personalitzats

Els meus cunyats són tan originals que tenen marca pròpia: JB 4ever! Per tant, quan vaig decidir fer uns individuals per regalar-los-hi vaig tenir clar com s'havien de personalitzar.
Em van costar una mica fer-los, però anem aprenent!!!

Coixí tèrmic i melmelada

Ara portava molt temps sense actualitzar, i és que el final de trimestre sempre és una època de molta feina, i si és el primer encara més, ja que s'ajunta amb aniversaris diversos i Nadal. Una de les coses típiques del Nadal són els amics invisibles. Aquest any he participat en dos, el de l'escola i el de la família. Avui us ensenyo el de l'escola, que aquest any no era personal i, per tant, havia de ser unisex. I tots, grans i petits, homes i dones, mengem i qui més qui menys, tenim algun mal o altre. Així que aquest any ha caigut una melmelada de pebrot i un coixí tèrmic, d'aquells que es posen al microones i fan passar els mals. 

Portanadons per nines i més

Us en recordeu de la Susanita? Aquella amiga de la Mafalda que havia vingut al món per casar-se i ser mare? Doncs aquesta és la meva neboda Júlia. Bé, això de casar-se no sé si ho té gaire clar encara, però lo de ser mare ho té claríssim! Així que vaig pensar que un bon regal podria ser un portanadons per a portar-hi les seves nines. Vaig treure el tutorial d'aquí, el vaig modificar una mica, i aquest ha estat el resultat.

La Júlia no es va deixar fer fotos, així que les fotos són del Pau, el seu germà.

I també li vaig fer aquesta agulla perquè pugui fardar dels seus tres anys!

Un portapipes molt especial

La V. em va demanar que li fes un portapipes pel seu nebot Pau. Fins aquí tot semblava normal, però aquest portapipes no seria un portapipes qualsevol, tenia una missió molt i molt important. I és que la V. es casava i volia que el portapipes fos també, un porta-anells!

Volia que hi hagués un cotxe, que fos en tons blaus i verds, que portés la data de la boda i el nom del petitó.

Finalment vaig afegir una cinta blanca per poder posar els anells, que un cop passada la boda es pot treure i queda un portapipes normal.

Aquí us deixo unes fotos tot i que no són les bones. Si m'arriben fotografies amb els anells reals ja us les posaré.

Pitet i portapipes a conjunt

La B. em va demanar si li podia cosir un pitet i un portapipes a conjunt per la Valeria, la filla de la seva amiga que estava a puntet de sortir del forn. Em va demanar que el motiu de les dues coses fos una tortuga com la de la petita Ona. No havia fet mai un pitet però ja en tenia ganes, així que em vaig posar a barrinar i aquest és el resultat.

El pitet:

 El portapipes:

I el conjunt:

Espero que a la petita Valeria i a la seva mare els hi agradi.